Finalment, l'estrena del conte fet per tots els alumnes de l'escola.
FESTIVAL DE FI DE CURS
GRAN FESTIVAL DE FINAL DE CURS PLE D'EMOCIONS I SORPRESES!!
FELICITATS A TOTS ELS ACTORS I ACTRIUS, HEU ESTAT FANTÀSTICS... SOU FANTÀSTICS!!!
El conte del bosc!!!
A continuació us presentem el nostre estimat conte del bosc, elaborat per tots i totes les alumnes de l'escola Les Arrels:
Vet
aquí que en un poble poblàs on tothom tenia nas, hi vivia un bomber que passejava amb el camió per veure si havia foc al bosc.
Mirant,
mirant,
va veure
que hi havia
un conill molt eixerit atrapat dalt d’un arbre.
(aportacions dels alumnes de P3)
El bomber va intentar salvar el conill,
però
la seva
escala
era molt curta.
era molt curta.
Aleshores,
un llenyataire
que estava treballant
al bosc
va
tallar una branqueta i el conill va poder baixar.
tallar una branqueta i el conill va poder baixar.
El conill, molt agraït va convidar al bomber i al llenyataire a
jugar amb ell.
jugar amb ell.
Al cap de molts dies el conill que era molt juganer i
entremaliat va tornar a pujar a un altre arbre. Va demanar
ajuda al bomber i al llenyataire però estaven molt enfeinats
treballant.
entremaliat va tornar a pujar a un altre arbre. Va demanar
ajuda al bomber i al llenyataire però estaven molt enfeinats
treballant.
(aportacions dels alumnes de P5)
Llavors,
el conill
va decidir baixar ell sol fent un salt i així va
ser. Va fer un salt molt gran i va caure a sobre d’una
muntanya de fulles però era un parany que havia preparat
un caçador.
ser. Va fer un salt molt gran i va caure a sobre d’una
muntanya de fulles però era un parany que havia preparat
un caçador.
Al cap d’una estona va arribar el caçador, va agafar el conill,
el va ficar en una gàbia i se’l va endur cap a casa. Quan va
arribar a casa seva, el va regalar a la seva filla Anna, que el
volia de mascota.
el va ficar en una gàbia i se’l va endur cap a casa. Quan va
arribar a casa seva, el va regalar a la seva filla Anna, que el
volia de mascota.
Però
el conill estava molt trist
i apenat,
plorava
i plorava,
doncs trobava molt a faltar la seva família.
doncs trobava molt a faltar la seva família.
Al cap d’uns dies, el conill, que era molt eixerit, es va
escapar de la gàbia
i va caminar fins la porta d’entrada de la casa, però… és clar!! Estava tancada. Tot seguit, va anar cap a la finestra per veure si estava oberta i… EUREKA!! Sí que n’estava,
quina sort!!
Ara podria
tornar al seu cau.
(aportacions dels alumnes de 1er)
Així doncs, va
enfilar-se a la finestra, va fer un gran salt i,….., Oh!! Corre, corre cap al cau que el caçador el perseguia per
tornar-lo a l’Anna…..
Però el conillet ben ràpid, s’amaga al seu cau i decideix vigilar més quan sortir i a on enfilar-se …
Des de dins del cau, el caçador sent: “deixa’m estar amb la meva família, deixa’m estar…”
El caçador pensa que a ell també li agrada estar amb la seva dona i l’Anna i deixa que el conillet es quedi al cau amb la seva família.
Molt bé pel caçador, qui sap si algun altre dia, el conill li podrà tornar el favor al caçador.
(aportacions dels alumnes de P4)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)